Tardaran a néixer, si és que neixen (amb perdó del poeta) dues personalitats tan semblants i extraordinàries com van ser  Sampaio i Maragall. El record de Jorge està lligat a Pasqual per llaços més enllà dels visibles i notoris, més enllà de l'amistat fraternal que els ha unit tota la vida i a través de tantíssims camins. Ambdós van lluitar en la seva joventut des de l'esquerra contra les dictadures respectives dels seus països i més endavant la vida els va portar per indrets polítics paral·lels, des de posicions molt bessones.

No hi ha dubte que en els dos casos el govern local va ser la “gran escola" i van fer dels seus lideratges el puntal de seu pensament polític. Sampaio i Maragall practicaven i creien en coses com la proximitat, la diversitat, el servei públic honest i compartien visió de futur i internacionalisme, del més ambiciós, basat en la justícia social. Els seus itineraris sempre van portar aquesta empremta.

“No hi ha governs petits o grans tots tenen la mateixa dignitat”, un lema repetit que respiraven l'un i l'altre. Sens dubte van tenir  les mateixes visions, entre elles una de singular: Unificar  les organitzacions internacionals de governs locals. Una idea força sorprenent que van gestar Sampaio y Maragall, i junts van liderar amb adhesions impensables que van culminar en la primera organització mundial de ciutats reconeguda per l'ONU. Somiaven des del primer moment les ”Ciutats Unides junt amb les Nacions Unides”. No és estrany que les últimes responsabilitats de Sampaio hagin estat en el si de l'ONU amb treballs humanitaris, fidel a tot el seu recorregut.

Maragall també va coronar la seva vida política creant Fundacions de futur. Creien tots dos que l'èxit era unir i construir ponts d’entesa entre diferents, buscant sempre el nus que els feia iguals... Separar i dividir els entristia.

Dues persones que han fet política en majúscules, persones llegides, que pensaven i sabien mirar amb compassió, virtuts malauradament poc comunes. Ambdós estaven convençuts, finalment, que el que comptava era la humanitat. Qualsevol que els hagués tractat pot confirmar que han estat dos exemplars que governaven sense ambicionar el poder personal, el poder, per a ells, era una eina per millorar la vida de la gent.

Per això han fet història i els veurem sempre com un exemple. Tant de bo facin escola! Inshallah!