El passat 10 de setembre ens va deixar Jorge Sampaio, que va ser alcalde de Lisboa i president de Portugal i sobretot una excel·lent persona.

Vaig conèixer Sampaio l’any 1989 quan era candidat a l’Alcaldia de Lisboa. Va venir a Barcelona per conèixer de prop alguns del projectes que Pasqual Maragall havia impulsat per la ciutat. La connexió amb el Pasqual i l’equip va ser immediata. Recordo dos temes que li interessaven en particular, la recuperació de la façana marítima i l’operació de Àrea de Rehabilitació Integral (ARI) de Ciutat Vella. Molts tècnics de l’Ajuntament de Barcelona van participar en els projectes de la façana fluvial del Tajo, al seu pas per Lisboa i de l’Alfama.

Aquell mateix any, Sampaio va guanyar les eleccions municipals a l’alcaldia de Lisboa i el 22 de gener del 1990 va prendre possessió com alcalde.

Durant els seus mandats com a alcalde, fins el 1995, en què va deixar el càrrec per ser candidat a la presidència de la República, la relació entre Barcelona i Lisboa es va enfortir i també ho va fer la relació entre Pasqual Maragall i Jorge Sampaio.

Ambdós van compartir protagonisme en la defensa del paper dels governs locals en l’escenari europeu i internacional. Mentre Maragall presidia el Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE), Sampaio presidia Eurocities, una xarxa de ciutats creada a Barcelona l’any 1989, i també coincidien a la Unión de Ciudades Capitales Iberoamericanas (UCCI).

Crec que un dels moments més importants en aquesta relació, va venir determinat per la convicció de Maragall, un cop va ser president del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE), de la necessitat de treballar per a la unificació de les principals xarxes mundials de ciutats

En el cas europeu, la història ens havia demostrat que la unitat i coordinació de les associacions de governs locals del nostre continent comportava una major consideració per part de les institucions de la Unió Europea. Així doncs, amb el lideratge de Maragall ens vàrem posar en marxa. Una de les prioritats era assegurar que les dues grans organitzacions mundials fossin presidides per alcaldes partidaris de la unificació. La estratègia va resultar un èxit i Jorge Sampaio va ser elegit president de la Federació Mundial de Ciutats Unides (FMCU) i Jaime Ravinet, alcalde de Santiago de Chile, president de la Unió Internacional d’Autoritats i Governs Locals (IULA).

El camí encara seria molt llarg, però finalment el 2004 es va constituir a Paris la CGLU (Ciutats i Governs Locals Units) que té la seva seu a Barcelona i que avui aconsegueix, sempre amb reticències per part d’alguns estats, parlar i influir sobre algunes decisions de les Nacions Unides.

Jorge Sampaio va ser elegit president de la República de Portugal l’any 1996. Un dels darrers actes solemnes de l’alcalde Maragall abans de dimitir, va ser el de lliurement de la distinció d’Amic de Barcelona el setembre de 1997 a diferents personalitats, entre les que es trobava Sampaio. Una cerimònia emotiva que va tenir lloc al Palau Nacional.

Per acabar vull destacar la categoria intel·lectual i personal del president Sampaio. Sempre va mantenir una relació estreta amb el Pasqual Maragall i també amb les persones que va conèixer en la seva primera visita a Barcelona com a candidat lisboeta.

He tingut el privilegi de trobar-lo en visites públiques i privades a Barcelona i també en el Palau de Betlem, mentre era president, i més endavant, quan va ser nomenat Alt Representant de les Nacions Unides per l’Aliança de les Civilitzacions. Sempre va recordar que em deia Antònia i va ser molt afectuós.

Gràcies per haver format part de la meva vida!!!