2024 ja neix amb el sobrenom del Superany electoral. Gairebé 4.000 milions de persones viurà algun procés electoral, entre ells, el de l’elecció del President dels Estats Units o les eleccions al Parlament Europeu, previstes pel 9 de juny. Més a prop, les imminents son les eleccions a Galícia i Euskadi i és probable que a Catalunya les eleccions es convoquin abans d’acabar l’any.
El resultat de les eleccions europees marcarà unes noves majories al Parlament, amb una alerta encesa sobre el possible creixement de la ultradreta europea (que es sumarà a un Consell Europeu amb membres de la mateixa orientació) i definiran també l’elecció de la nova Comissió, la seva estratègia i prioritats. L’acceleració o retard del Pacte Verd Europeu, el calendari de l’ampliació, la unitat al voltant del suport a Ucraïna, la reforma o revisió del Tractats... estan en joc en funció del resultat, però ho està sobretot la possibilitat de dotar definitivament la Unió Europea d’una entitat pròpia, econòmica i política, amb una base democràtica.
Els reptes i transformacions globals als que cal fer front dibuixen enormes dificultats per Europa: des de la descarbonització al canvi climàtic; de la creixent desigualtat interna als desplaçaments de població per raons econòmiques, climàtiques o de violència; de la proliferació de nous i vells conflictes a noves amenaces en forma de delinqüència organitzada; de les demandes de col·lectius minoritzats a l’augment de la ultradreta...
No és possible fer-hi front des de la singularitat dels Estats i ni tan sols des d’un projecte europeu titubejant o a mig fer. Només des d’una Europa més unida políticament, més forta econòmicament, amb més paper de les ciutats i regions i més generosa dins i fora de les seves fronteres és possible encarar el nou període de construcció europea. Aquest és el repte de les eleccions europees, una mobilització que ho faci possible.