Les eleccions del proper diumenge a Itàlia preocupen a la Unió Europea. I no només preocupen pel fet de quin partit guanyi i el que pugui representar el resultat, sinó pel fet que Itàlia és un dels països fundadors i això té un pes extra. Aquest nerviosisme cada cop que hi ha unes eleccions a un país mostra la gran inestabilitat que existeix avui dia.
Aquestes eleccions tenen una característica nova, i és que es regiran per una nova llei electoral que augmentarà la proporcionalitat en comparació amb el sistema anterior. Els partits s’agrupen en tres blocs: centre-esquerra, centre-dreta i el que, simplificant, podríem dir el bloc “antisistema”.
El centre-esquerra està liderat pel Partit Democràtic, actualment al govern. És un partit que va ser fundat al 2007 i que pertany a la família del Partit Socialista Europeu. Té 286 diputats dels 630 totals al parlament italià. Governa 14 de les 20 regions italianes i el lidera l’ex primer ministre Matteo Renzi. Tot i això, les enquestes no li donen la majoria necessària per repetir al govern. Alternativa Popolare és un altre partit que trobem a aquest bloc, tot i que és una escissió del Partit de la Llibertat de Berlusconi,
La Izquierda Italiana és una coalició de partits socialistes i comunistes fundat el 2017 i que té 15 diputats. Aquestes eleccions es presenten amb demòcrates i progressistes en una coalició que es diu Libres e Iguales. Aquests semblen ser els responsables de la debilitació del Partit Democràtic.
Al bloc centre-dreta trobem la Forza Italia (FI), La Liga (ja no és diu Liga Norte) i els Fratelli d’Italia. El primer partit, Forza Italia, és ben conegut ja que Berlusconi ha estat 4 cops primer ministre. Fundat al 1994 va començar fusionant-se amb altres partits com Alianza Nacional. L’any 2009 van formar el Popolo della Libertà (PdL) que actualment té 50 diputats al parlament italià. D’aquest PdL va sorgir el partit Fratelli d’Italia, un partit de dreta conservadora i euroescèptic creat al 2012 i que té 11 diputats. La Liga (Norte) és un partit d’extrema dreta nacionalista, que proclama la independència de la zona de la Padania i va obtenir 15 diputats. Té un caràcter conservador, nacionalista i euroescèptic.
I per altra banda, el famós Movimento 5 Estelle, l’anomenat partit antisistema. Un partit ecologista, euroescèptic amb tendència populista i abanderat de la democràcia directa. Té 91 diputats actualment i es considera un “catch-all-party”, és a dir, un partit que atreu votants de diferents ideologies.
La campanya electoral de tots els partits té uns eixos de propostes molt clars, com el referèndum per sortir de l’euro, la immigració i el dèficit públic (que actualment és del 132% del PIB).
Els sondejos donen una certa avantatge al bloc de centre-dreta però no més del 37% dels vots, cosa que no li donaria majoria (és necessari el 40%). Els altres dos blocs obtindrien el 30% cadascun aproximadament. Els sondejos, però, també mostren l’alt nombre d’indecisos (uns 10 milions de votants) que podrien fer canviar les prediccions.
Aquesta situació obligaria a aquest bloc a negociar amb altres partits, cosa que deixa una situació d’incertesa sobre les possibilitats de aconseguir governar.
I si el bloc del centre-dreta té un cert avantatge, el partit que guanya en nombre de vots és el Movemento 5 Stelle que s’emportaria quasi un 30% del total dels vots emesos i que lidera les enquestes des de fa mesos.
En clau europea la possible inestabilitat d’un govern en coalició podria afectar a la recuperació econòmica del país amb les conseqüències que comportaria per a la UE. L’altre opció, el M5S tampoc afavoreix a la UE ja que l’euroescepticisme és una de les seves bases. Criticar a la UE “ven” o això és el que diuen els experts i sembla que no estan equivocats, ho estem comprovant amb la pujada dels partits euroescètics arreu d’Europa.
Font infografia: Termometropolitico
