Entre avui i demà es celebren les eleccions presidencials a la República Txeca. Des de 2013 l’elecció del President es fa amb votació directa de la ciutadania, la qual cosa ha donat més visibilitat a nivell internacional ja que és una bona ocasió per fer balanç de la visió dels ciutadans sobre la situació del país.

L’actual president Milos Zeman va guanyar les primeres eleccions directes el 2013 amb una campanya populista i euroescèptica dirigida a la població menys formada. L’empresari que es va veure involucrat en el passat en escàndols i corrupteles que el van fer deixar la política durant una dècada va decidir tornar-hi i no sense polèmica. El que va ser Primer Ministre, ha arribat a fer declaracions racistes que res tenen a envejar a les de Trump. Tot i això, va guanyar amb un estret marge i es va convertir en President.  

El 2017 es van portar a terme les eleccions al Parlament on el partit populista de centre-dreta ANO (paraula que vol dir Sí en txec) va guanyar amb el 30% dels vots i una participació del 60%. La situació política a la República Txeca doncs,  no és gaire  favorable a la Unió Europea i aquestes eleccions presidencials poden tenir un impacte considerable.

Els candidats a President son independents, tot i que, alguns d’ells tenen el recolzament d’algun partit polític però no dels grans partits, que han decidit no posicionar-se obertament. L’actual President, Zeman, del PDC, ha tornat a presentar-se tot i que hi ha veus crítiques que  no acaben de veure clara la seva candidatura degut als problemes de salut que té. Tot i així, els sondejos el posicionen com a favorit.  El seu principal rival és Ji?í Drahoš, l’expresident de l’Acadèmia de Ciències de la Republica Txecaque es presenta afirmant que no és indiferent a l’augment de l’extremisme i del populisme de l’apatia ciutadana vers els valors democràtics fonamentals.

Un altre candidat, amb menys possibilitats segons les enquestes, és Michal Horá?ek. Un empresari multimilionari i, podem dir-ho, una mica peculiar. Va ser cofundador de la casa d’apostes Fortuna, però, també va gravar algun disc musical amb composicions pròpies i va participar en alguns programes televisius com SuperStar. Això el fa un candidat conegut però no per això popular. Políticament té una posició independent amb tendència antieuropeista i xenòfoba.

L’ex primer ministre Mirek Topolánek també s’ha presentat però ha decidit deixar el partit ODS per poder presentar-se com a un candidat imparcial. Té el recolzament de l’ex president Vaclav Klaus (últim president no escollit en votació directa). El metge investigador Marek Hilšer és l’únic candidat sense experiència política que s’hi presenta. És un activista txec que, durant la legislatura de Topolánek, protestava en contra de les privatitzacions d’hospitals entre d’altres. Marek no va aconseguir les 50 mil signatures necessàries per poder-se presentar com a candidat, però un grup de senadors van signar la seva llista presidencial. Tot i això, és l’únic candidat que no té cap mena de trajectòria política al darrere.

Vratislav Kulhánek és l’ex director de Škoda Auto i és el candidat del partit polític AOD i que, segons la seva campanya, pretén tornar la serietat a la figura del President (no sabem si ho diu pels escàndols amb la beguda del President Zeman). Ji?í Hynek; candidat demòcrata, Pavel Fisher; ex ambaixador a França i conseller de Havel i Petr Hannig; cap del bloc de l’extrema dreta en les últimes eleccions parlamentàries són els altres candidats a la presidència.

Zeman és el principal favorit segons les enquestes, però, encara no és pot donar tot per fet ja que tots els altres candidats donen suport obertament al seu principal rival Ji?í Drahoš. Això podria tenir una incidència gens menyspreable en la votació final. Tot i això, s’estima que Zeman té el mateix electorat que Babiš, l’actual primer ministre, del partit ANO, cosa que li ofereix un gran avantatge de vots. Però, s’ha de tenir en compte que la candidatura a última hora de Topolánek pot fer variar els resultats esperats.

La Unió Europea hauria de seguir atentament el que pugui passar en aquestes eleccions ja que poden arribar a simbolitzar la desconnexió total de la ciutadania txeca amb la UE. La història txeca ens recorda que no ha estat una nació que s’hagi oposat violentament als canvis polítics i de forces que han viscut, com la invasió de la URSS o la seva independència d’Eslovàquia al 93, que va ser un exemple de cordialitat entre els països germans fins aleshores. Però sembla que el populisme i l’antieuropeisme són susceptibles a convertir-se en endèmics dins la societat txeca i la Unió Europea no s’està esforçant gaire evitar-ho. No deixa de ser curiós que el país on el Partit Comunista obté més recolzament de tota la UE (el seu electorat es mou entre el 12 i 13%) es trobi, a hores d’ara, en aquesta situació.