Barcelona, no s'escapa del fenomen de la gentrificació, una problemàtica que afecta les grans urbs. La gentrificació ha estat definida definir com el procés basat en el desplaçament dels residents d’un barri o d’una zona cap a una altra acompanyada d’una revalorització dels immobles i d’una transformació social dels barris. 

Una de les principals causes de la gentrificació és el turisme. Si és sostenible, es pot veure com un punt positiu que pot aportar beneficis a les ciutats. Si no està sotmès a cap mena de control, el que fa és expulsar els habitants d’aquestes zones. Segons un estudi de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 2016 hi havia 15.881 apartaments turístics, dels quals 6.275 no tenien llicència d’habitatge d’ús turístic. El turisme, és en gran part el que fa augmentar de manera tan desorbitada els preus dels lloguers a Barcelona. 

A partir de les dades de migració interna a la ciutat de Barcelona (2016) podem veure com als districtes més cèntrics, és a dir, Ciutat Vella, Eixample i Gràcia és on es focalitza el major nombre d’habitants expulsats: segons aquestes dades l’Eixample va perdre 1.417 veïns  i Ciutat Vella 1.280 veïns, que representa, en proporció, el barri amb una major pèrdua, arribant a l’1,28% del total d’habitants (-1,28%). Districtes com Horta-Guinardó, Nou Barris, s’han convertit en zones de recepció de tota aquesta població. Les xifres així ens ho mostren: Horta Guinardó encapçalava la llista amb un guany de 1.032 habitants, seguida de Nou Barris (707 habitants) o Sant Andreu (567 habitants), alguns dels exemples més notoris l’any 2016. Val a dir que Les Corts va ser el districte on el saldo va restar gairebé neutre (-59). La tendència, doncs, és aquesta expulsió que es produeix des dels barris que formen el centre de la ciutat de Barcelona cap a zones més allunyades i que formen part dels seus voltants.

Podeu llegir l'article complet en el document adjuntat.