Re-City és una plataforma internacional per a la Sostenibilitat Social que vol fer front als grans reptes globals d’avui i aportar propostes de canvi i transformació real. És un projecte que neix per repensar, replantejar i reaccionar des de les ciutats als principals desafiaments econòmics, socials i mediambientals que afecten el planeta.
L'acte de presentació de la plataforma Re-City, que ha tingut lloc a la Fundació Antoni Tàpies, també col·laboradora en aquest projecte, que ha obert la regidora de Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, tot destacant la importància d'un projecte que aconsegueix englobar diferents institucions i que vol fer front als grans reptes globals des de la ciutat, les desigualtats, el canvi climàtic, la interculturalitat i la revolució tecnològica. Pérez ha argumentat que Barcelona ja és líder en sostenibilitat social però que s'ha de seguir treballant conjuntament amb les ciutats de l'àrea metropolitana. "És important convertir Barcelona en un referent de sostenibilitat social a nivell mundial", ha reblat.
La directora de la Plataforma Re-City, Gemma Sendra, ha destacat cada un dels quatre reptes que pretén abordar Re-City: "Combatre les desigualtats", "Fem front al canvi climàtic", "Per un futur intercultural" i "Revolució tecnològica, revolució social". Gemma Sendra ha desenvolupat les tres fases que tindrà cada repte: Re-Think, Re-Plan i Re-Act.
Re-Think, la primera fase, és la fase de reflexió. Consta d'un cicle de conferències, un seminari amb acadèmics on intervindran els ponents del cicle de conferències i un dinar col·loqui amb el sector empresarial per explorar els límits del consens. En aquesta fase es crea també una xarxa d'acadèmics locals per seguir treballant sobre els reptes, una xarxa que ja s'ha iniciat en el repte de desigualtats. En la fase de Re-Plan es crea un Observatori de Sostenibilitat Social per analitzar l'evolució de les ciutats en relació als indicadors definits i identificar polítiques d'èxit. En aquesta fase també s'elabora un pla de formació per a alcaldes, regidors i tècnics municipals per transferir els coneixements i comprendre les dimensions territorials dels reptes. Finalment, en la fase de Re-Act es presenten les propostes sorgides del món polític i local per proposar incorporar-les al Pla Estratègic Metropolità. En aquesta fase també es planteja crear un Hackaton per universitats a nivell mundial i l'obertura d'un pla d'inversió per projectes de sostenibilitat social que abordin aquests reptes.
Xavier Ramos, catedràtic d'economia aplicada a la UAB ha fet referència a la creació a la Xarxa Acadèmica de desigualtats, una xarxa d'investigadors de ciències socials interdisciplinaris, politòlegs, sociòlegs, economistes, geògrafs i filòsofs que aborden la problemàtica de les desigualtats des de diverses vessants.
Oriol Illa, director de l''Àrea d'Internacional i Cooperació de l'Àrea Metropolitama de Barcelona, ha destacat la importància d'una visió metropolitana per donar bons serveis. "Les àrees metropolitanes acaben sent llocs on és fàcil que proliferin les desigualtats socials, o la creació de vetos. L'Àrea Metropolitana de Barcelona intenta proveir de serveis als municipis, per tant, l'AMB ha trobat en aquest projecte una manera de conèixer, saber, compartir i comparar-se amb altres àrees metropolitanes del món".
La batllessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, ha parlat de la importància d'aquesta iniciativa "capaç de reflexionar reptes que les ciutats ja afronten dia a dia". "És important", ha dit Moret, "combinar les mirades de les institucions públiques, empresarials, acadèmiques i socials. Totes les metròpolis del món, afegeix Moret, han d'enfrontar reptes similars".
Núria Parlon, batllessa de Santa Coloma de Gramenet, ha fet èmfasi a fer polítiques que ajudin a combatre les desigualtats en l'àmbit global. En aquest sentit, ha destacat la importància de les dades per avaluar els resultats de les polítiques socials. Parlon ha insistit en la importància de trobar espais per debatre i posar sobre la taula els grans reptes globals.
L'acte també ha comptat amb la participació de Jordi Alberich, empresari i exdirector general del Cercle d'Economia que ha participat en els dinars-col·loqui del cicle "Combatre les Desigualtats". Alberich, com a impulsor del Grup d'empresaris per l'Equitat, ha avançat tres grans conclusions que han pogut extreure a partir de les trobades amb empresaris en el cicle Combatre les Desigualtats: que les desigualtats van en augment i trenquen les societats, però que, alhora, és possible aturar aquesta dinàmica.
Finalment, ha tancat l'acte Ernest Maragall, conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Maragall ha destacat que "es tracta d'un projecte innovador, un projecte que arrisca. És un projecte que entén les societats com a subjecte. Per combatre les desigualtats cal augmentar el poder democràtic de les societats. La plataforma Re-City aposta per les ciutats com a subjectes de govern que assumeixin responsabilitats davant dels seus ciutadans", ha conclòs Ernest Maragall.
