El propi director general de pressupostos a la Comissió Europea, Gert Jan Koopman, reconeixia que el pressupost europeu no és una conversa d’aquelles que sorgeix espontàniament en un dinar entre amics, ni tan sols entre aquells que es mouen en els ambients institucionals comunitaris. Fins i tot en termes percentuals, no sembla que un 1% del PIB europeu – que és el que acostuma a gestionar la UE – tingui una importància excessiva, però res de tot això impedeix que les negociacions per l’europressupost derivin en reunions interminables entre els líders polítics dels Estats membres.

El que presentava Gert Jan Koopman a Barcelona no eren els pressupostos en sí – que encara han de recórrer un llarg camí abans de l’aprovació – sinó la proposta feta per la Comissió Europea. Per Koopman, es tracta d’una proposta “realista” per uns pressupostos plurianuals (2021-2027) que, en aquesta ocasió, no comptaran amb la participació de la Gran Bretanya, fins ara contribuent net. 

Per aquests pressupostos, la Comissió estableix unes àrees prioritàries d’inversió i es marca com a fita l’aprovació d’un pressupost flexible, ja que un pressupost a anys vista requereix sens dubte una certa adaptabilitat davant d’imprevistos. Entre les àrees prioritàries, s’hi troben la partida de desenvolupament i innovació, sostenibilitat i medi ambient, joventut, migració i defensa i seguretat. En canvi, continua la tendència a la baixa del pressupost dedicat de la política agrària comuna (PAC), tot i que continua suposant aproximadament un 25% del pressupost total, per un sector que no ocupa més de l’1% de la població.

Pel director general de pressupostos, la inversió en innovació i desenvolupament és crucial per competir a nivell mundial. “Es tracta de moure’s primer i moure’s millor”, va afirmar Koopman. “Si es vol ser seriós, s’ha d’invertir en investigació i desenvolupament tecnològic”, va afegir. En aquesta línia, el nou programa europeu digital preveu invertir en super-computing, intel·ligència artificial, capacitats de digital-network i lluita contra cíber atacs. Koopman va destacar que Catalunya és la primera regió europea en atracció de recursos per innovació destinats a la petita i mitjana empresa. En aquesta línia, el director general de pressupostos va destacar la importància de les petites inversions destinades a PIMES i administracions locals que, tot i que no tenen un impacte en la macroeconomia, contribueixen a la millora de la qualitat de vida de manera pràctica.

Catalunya és la primera regió europea en atracció de recursos per innovació destinats a la petita i mitjana empresa

Un dels altres punts calents tradicionals dels pressupostos són els fons de desenvolupament regional i cohesió. En aquests pressupostos plurianuals la proposta de la Comissió afavoreix Espanya, que rebria un augment del 5%. Aquest fet es deu a una disminució dels fons de cohesió destinats als països de l’Est, que durant els últims anys s’havien endut la part més important del repartiment.

Per fer efectius els pressupostos però, no n’hi ha prou amb un consens general entre els Estats membres – ja per sí difícil – sinó que cal que la Unió Europea aconsegueixi fons propis de finançament, més enllà de les aportacions dels propis estat. Per això, la Comissió ha proposat algunes opcions com la base impositiva comuna a l’impost de societats o una contribució nacional basada en la quantitat de plàstic no reciclat, entre d’altres opcions estudiades.