A l’Estat Espanyol no s’utilitza el Tax Gap per mesurar l’eficiència d’un sistema fiscal, sinó que s’utilitzen altres indicadors per mesurar-la, com els diners recuperats per les autoritats fiscals a través de les seves actuacions.

Els diners recuperats per l’Agencia Tributaria només representen una petita part de la diferència entre la recaptació potencial d’un estat i la recaptació real. Hi ha altres factors a part de l’evasió fiscal que influeixen en el fet que no es recaptin tots els diners que teòricament es podrien recaptar, com errors o negligències per part dels contribuents, manca de recursos econòmics, desconeixement, dificultat del sistema fiscal, l’elusió fiscal o l’economia submergida.

"Cal centrar els recursos de l’Administració Tributària en perseguir l’economia submergida i els delinqüents fiscals, especialment aquells que obtenen diners il·legalment de l’Agència"

Finalment, Joan Iglesias va exposar el seu punt de vista sobre com reduir el Tax Gap a Espanya: Segons aquest jurista, cal fer-ho a través de la cooperació de la ciutadania, que s’aconsegueix a traves d’incentius, com succeeix, per exemple, a Austràlia. Per a Iglesias, Austràlia es un país exemplar en la seva eficiència tributaria, i té un tax gap òptim, fruit d’una estructura fiscal encertada i d’una bona gestió fiscal. Un dels ingredients claus d’aquest sistema és que la informació de la Agencia Tributaria sigui compartida obertament amb el contribuent, en comptes de monopolitzar-la. Per Iglesias, cal centrar els recursos de l’Administració Tributària en perseguir l’economia submergida i els delinqüents fiscals, especialment aquells que obtenen diners il·legalment de l’Agència Tributària (a través de fer factures falses, per exemple), i no centrar-se gairebé de forma exlusiva en la persecució dels mals contribuents, que és el que ha estat fent fins ara l’Agència Tributària.

Foto: Unsplash

Gràfic: Evolució del Tax Gap del Regne Unit. Govern UK