Amb aquestes paraules el Pasqual descriu, en les seves memòries Oda inacabada, el moment que va conèixer la Diana. Era el 1963 i tot just voltaven els 20 anys. A partir d’aquell mateix dia van festejar, van estudiar, es van casar, van viure a París, començar a treballar, tenir dues filles, viure a Nova York, seguir estudiant, i encara més llegir, debatre, conèixer, viatjar, pensar, mirar, llegir en família, pensar entre amics, escoltar, Baltimore, un altre fill, seguir aprenent, creixent, planificant i creant. Van compartir 57 anys de vida plena per a ells i generosa per a tots.

El 2020 ha estat un any dolorós per tothom, arreu. Nosaltres enyorem a la mare, i el pare enyora a la Diana. El fet que no l’hagi oblidat honora la seva història de dos. I la força d'allò que van arribar a ser i a construir plegats, ens impulsa a seguir treballant per un món millor.

El repte més gran és fer-ho de la mateixa manera que la Diana i el Pasqual ho han fet sempre: amb convicció, sensibilitat i respecte per totes les idees.

Des de la Fundació Catalunya Europa us animem a acompanyar-nos en aquest propòsit. Aquesta serà la millor manera de celebrar els 80 anys del pare, i el llegat d’ambdós.