Tot i que la construcció d’obra nova sempre ha format part de les polítiques d’habitatge del nostre país, Juan Antonio Módenes, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics, afirma que amb l’estructura poblacional actual i futura, la demanda de noves llars pot quedar coberta per l’oferta del parc existent. És a dir, no caldria construir nous habitatges perquè les llars que queden buides pel propi procés de mortalitat de les persones grans, podrien cobrir les necessitats de noves llars necessàries pel jovent que s’emancipa. Però, segons Módenes això no és tan simple, ja que no tot el parc que s’ofereix pot passar a ser fàcilment ocupable per la gent jove, sinó que n’hi ha una part desviada a altres usos, com els turístics, o que no reuneix les qualitats necessàries per ser habitable.

D’aquesta manera, si volem que les polítiques facin un gir a favor de l’aprofitament i la gestió adequada dels habitatges ja existents s’haurien de promoure dues accions. La primera la introdueix Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogateres amb la compra pública d’habitatge (tècnica coneguda com a tanteig), recuperant-lo del mercat especulatiu i transformant-lo en assequible i protegit. Palomera afirma que cal que la titularitat pública d’aquest sòl es preservi en el temps, sent l’Administració Pública la que reguli i fixi els preus. Aquesta qualificació permanent del sòl es contempla en el Decret Llei 17/2019 de la Generalitat de Catalunya, fent que les promocions d’habitatge protegit ho siguin a perpetuïtat. I la segona, exposada per Módenes, seria aprofitar tots els habitatges no utilitzats, afavorint que els propietaris, la majoria petits tenidors, duguin a terme reformes i rehabilitacions per complir amb les qualitats òptimes per ser habitades i millorar-ne l’eficiència energètica. De la mateixa manera, Guifré Homedes, director general d’Amat Immobiliaris també posa de relleu la possibilitat d’estudiar  la transformació de locals comercials buits en habitatge social.

Amb l’objectiu d’afavorir un parc més sostenible, Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, apunta que seria desitjable que ambdues mesures s’enfoquessin a assolir habitatges més flexibles, adaptats als diferents cicles de vida. És a dir, que s’adeqüessin a les necessitats del jovent -facilitant l’emancipació-, de les famílies -oferint espais més amples-, i de la gent gran millorant l’accessibilitat.

El contingut d’aquest article és fruit del debat desenvolupat al cicle de Jornades Municipalistes d’Habitatge que va tenir lloc el mes de maig de 2021. Per veure la crònica i el vídeo de les quatre jornades clica als següents enllaços:

• Polítiques municipals d'habitatge: Àrees estratègiques, sòl i plans locals
• Els reptes locals en matèria d’habitatge des del punt de vista del mercat i les necessitats de la població
• Nous instruments en matèria de recursos, operadors i normativa
• La rehabilitació urbana i els fons europeus

Per veure altres entrades relacionades clica aquí:

• L’habitatge, un dret constitucional amb diversos reptes
• La gestió pública del parc d’habitatge existent com a estratègia de política d’habitatge social
• La rehabilitació dels habitatges aporta beneficis no només per la llar sinó també per la societat i el medi ambient
• Fomentar el lloguer assequible de la mà del sector privat i les cooperatives
• Dissenyar polítiques d’habitatge transversals a curt, mitjà i llarg termini