L'any 1995 la Declaració de Barcelona fixava uns objectius polítics per a fer de la conca mediterrània un espai comú de pau, estabilitat i prosperitat a través de reforçar el diàleg polític i de seguretat, i de la cooperació econòmica, social i cultural. Amb tres vectors principals: la pau, la prosperitat econòmica i l'acostament sociocultural. 

Fruit d’aquell acord, l'any 2008 es va crear la Unió per la Mediterrània amb seu a Barcelona i governada per representants de les dues riberes. Hi formen part 43 països i té com a finalitat l'estabilitat i integració en tota la regió. Des de la seva creació, ha impulsat moltíssims projectes. Des de conferències, xarxes, i plataformes que s'han dut a terme en multitud de sectors. Per exemple: una xarxa ferroviària a Jordània, un parc eòlic a Tafila, una planta de dessalinitzadora a la Franja de Gaza, un projecte sobre caçadors de plàstics per a un Mediterrani més net... i molts d’altres. 

Aquella iniciativa política, sense dubte, va tenir tot el sentit i la visió que els seus creadors van tenir als noranta, va ser encertada i la possible en aquell moment. Era un reconeixement a una necessitat, la d’afrontar els reptes de la regió de forma coordinada entre els Estats de les dues riberes de la Mediterrània i un exemple de governança multinivell que ha funcionat. Tot i això, la utilitat i eficiència de la institució i l’assoliment dels objectius fixats, requereix la coordinació i voluntat política de cada una dels Estats i, per tant, les dificultats per consolidar el projecte, són majúscules. 

El conflicte entre Israel i Palestina, en una nova fase des del 7 d’octubre de 2023, ha posat a Gaza i la Mediterrània en el focus mundial. Les organitzacions internacionals i tots els mecanismes diplomàtics engegats, amb l’ONU, la UE i en aquest cas la Unió per la Mediterrània han estat de nou sotmeses a una difícil prova, que no han superat.  

El fracàs de la gestió internacional, que es fa evident en el nombre de víctimes civils i especialment infants, l’escalada de la violència, la impossibilitat d’arribar a una treva... posen de nou en evidència que cal millorar els sistemes de funcionament d'aquestes institucions i molt especialment evitar les possibilitats de bloquejar accions conjuntes només per la voluntat d’un sol Estat. És un bon moment per posar el focus també en la presa de decisions, a fi que aquestes s'adoptessin per majoria i no per unanimitat. Perquè si realment considerem necessàries les institucions internacionals per afrontar els reptes globals, una bona solució podria ser la d’estendre la cessió de competències estatals a òrgans supranacionals, com en el cas de la UE. Cedint sobirania i procedint a la signatura dels instruments de dret públic internacional com són els tractats, amb les corresponents garanties constitucionals a cada Estat. 

Estem en un estat de xoc, diguem-ho clar. Les atrocitats que s'estan perpetrant a la Franja, ens provoquen tristesa, impotència i patiment, agreujat per la retransmissió televisada i en directe a tota hora d’una tragèdia, mentre veiem que les institucions, no actuen. El poder de la comunicació i difusió de les xarxes socials és indiscutible i les imatges estan arribant fins al darrer racó del món. Estem assistint a un abús de la força militar sense comparació amb altres situacions contemporànies, fet que no havíem vist en directe, fins ara. 

L'Alt Representant de la Unió Europea per a la política exterior i de seguretat comuna, en Josep Borrell, és una veu crítica amb el que està succeint i ha denunciat la situació, però en calen més. Un país molt allunyat geogràficament al conflicte, Sud-àfrica, ha pres part i ha iniciat un procediment enfront de la Cort Internacional de Justícia per genocidi. O el mateix president del govern espanyol defensa el reconeixement de l’Estat palestí. I, a banda de l’imprescindible paper de la UNRWA, són organitzacions privades com Open Arms o la World Central Kitchen les que estan donant un mica d'esperança a la població a Gaza. 

No volem continuar essent espectadors d'atrocitats, volem la pau i que els organismes internacionals que hem creat, vetllin pels drets fonamentals dels ciutadans, de la Mediterrània i de qualsevol altra part del món.