Els reptes locals en matèria d’habitatge des del punt de vista del mercat i les necessitats de la població
“Fa temps que dèiem que el segle XXI havia de ser el de les polítiques d’habitatge. Estem a 2021 i crec que tenim un problema si la gent segueix percebent que aquesta qüestió no està resolta”, deia Dolors Clavell, advocada i moderadora de la segona sessió de les Jornades Municipalistes sobre “Els reptes locals en matèria d’habitatge des del punt de vista del mercat i les necessitats de la població”.
Per abordar els reptes de l’habitatge des de diferents angles, la Fundació Catalunya Europa, juntament amb l'Oficina del Club de Roma a Barcelona i la Fundació la Caixa han posat en marxa les Jornades Municipalistes sobre habitatge, en el marc del cicle “La transformació de la ciutat”. El programa compte amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’AMB, la Diputació de Barcelona els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet i Sant Boi de Llobregat i la col·laboració del PEMB i Barcelona Global.
La taula rodona va comptar amb la participació de Juan Antonio Módenes, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics, Jordi Bosch, director tècnic de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge i Guifré Homedes, director general d’Amat Immobiliaris.
Actualment, la demanda de formació de llars s’està equilibrant amb les dissolucions. En el cas del Barcelonès, la diferència entre creació i destrucció de llars ja és pràcticament 0, és a dir, que per satisfer la demanda de creació de noves llars, seria suficient l’oferta existent. Juan Antonio Módenes explicava que, a més, aquesta tendència es mantindrà, ja que el nombre de naixements és baix i, per tant, a mitjà i a llarg termini, la demanda de formació de noves llars també serà baixa. Aquesta lògica però, no és tan senzilla perquè una part de l’oferta es desvia a altres usos, com el turisme, a banda del fet que alguns dels habitatges que queden buits no compleixen els requisits mínims per a ser ocupats. És doncs important reflexionar sobre la necessitat de portar a terme processos de rehabilitació i adequació durant els propers anys per tal de garantir la reutilització dels habitatges que queden desocupats.
Segons Juan Antonio Módenes, ens trobem davant la fi del model de provisió d’habitatge basat en la construcció nova. L’actual base demogràfica, molt reduïda respecte a les parts mitjans, ens porta a preveure que els nous models de polítiques d’habitatge s’hauran de basar en la gestió del parc existent.
A Catalunya, a més, l’emancipació dels joves és molt tardana. Entre els 25 i els 29 anys, només un 20% dels joves està emancipat, una proporció molt baixa si es compara amb altres països europeus. La gestió de l’emancipació dels joves és doncs, també, un dels grans reptes de les polítiques d’habitatge.
Jordi Bosch, director tècnic de l’observatori Metropolità de l’Habitatge, constata que a partir de 2013 es va produir una forta inflació dels preus de lloguer que no va anar acompanyada d’un augment paral·lel d’ingressos a les llars. A l’AMB, la taxa de sobrecàrrega, és a dir, les persones que han de destinar més d’un 40% dels ingressos a satisfer el cost de l’habitatge, és d’un 42%, unes xifres molt elevades comparades amb altres països europeus.
La crisi de la Covid-19 ha fet que durant el 2020 hi hagi hagut una caiguda dramàtica de nous contractes de lloguer. Com a resultat d’aquesta caiguda, així com la disminució de la pressió turística, a fet que a partir d’abril de 2020 s’hagi observat un increment d’habitatges en oferta i, en conseqüència, un reajustament del mercat per tal de donar sortida a les llars. Tot i així, aquest reajustament també ha coincidit amb una disminució de la capacitat econòmica de les llars i, per tant, no hi ha hagut uns efectes immediats sobre la taxa de sobrecàrrega.
El director d’Amat Immobiliaris, Guifré Homedes, apunta canvis important en la demanda, degut als efectes d ela pandèmia. El teletreball, la desaparició del turisme i la voluntat d’algunes persones de sortir de la ciutat per anar a viure a llocs més verds, ha fet que, des del món immobiliari, hagin vist canvis en la demanda. Aquests fets han propiciat un context de menys pressió sobre el mercat de Barcelona, ja que el focus s’ha desviat fora de les ciutats.
Homedes plantejava alguns dels reptes de la transformació dels centres de la ciutat en el futur. I, especialment, assenyalava el replantejament de la utilitat d’oficines i locals comercials que quedaran, o ja han quedat buits. Pel director d’Amat Immobiliaris, l’aprofitament d’aquest parc de locals buits i la possible reconversió d’aquests en habitatges, és un dels grans reptes del mercat d'habitatge.
