AQUESTA DÈCADA SERÀ FONAMENTAL PER AL TRANSPORT FERROVIARI.
La tercera sessió de les Jornades Municipalistes va estar dedicada a una qüestió essencial per a la mobilitat i la connexió del territori mitjançant el transport públic. Sota el títol "Pugem al tren!" el debat es va centrar en les oportunitats i dificultats dels projectes ferroviaris en l'àmbit metropolità: Rodalies, Metro del Vallès, Metro del Baix Llobregat, etc... així com també la seva integració en el teixit urbà i amb altres modalitats de transport.
En la presentació de l'acte, el director de la Fundació Catalunya Europa, Pau Mas, i el vicepresident de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, Marc Montlleó, van posar de manifest la necessitat de fer una gestió més intel·ligent d’un sistema de transport que és fonamental per reduir la contaminació i millorar la mobilitat, en un context d'emergència climàtica com l'actual.
El debat celebrat al Palau Macaya va ser moderat per Oriol Biosca, membre de la Junta de la SCOT, i va comptar amb Laia Bonet, regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona i vocal de l'ATM; Pere Macias, coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya; Ricard Font, secretari general del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya; Gemma Badia, alcaldessa de Gavà; i Adrià Ramírez, president de l'associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP).
El debat va començar amb un repàs a la situació actual de les infraestructures per fixar les prioritats de futur i els projectes encara pendents d'executar. Des de l'associació per a la Promoció del Transport Públic, Adrià Ramírez, va posar com a exemple d’aquestes prioritats la connexió dels tramvies i la seva extensió cap al Barcelonès nord, Esplugues, Sant Feliu de Llobregat o Molins de Rei. A més, va demanar millores a la xarxa de Rodalies, especialment a les línies R4, R1 i R3, ja que "s’arrossega un dèficit inversor de fa més de vint anys, malgrat els esforços dels darrers temps", i també va esmentar projectes com el TramCamp a Tarragona, que unirà amb el tramvia nuclis urbans i econòmics, per demanar més atenció a tot el territori. "No podem oblidar les altres àrees metropolitanes i les mancances d'altres parts del territori. Malauradament, en la planificació territorial encara pesa un centralisme barceloní molt gran".
Cal integrar la infraestructura ferroviària en els nuclis urbans.
Per la seva banda, l'alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, va defensar el tren com el sistema de transport amb més capacitat de futur pels beneficis socials i l'estalvi de CO2 que comporta. Per això, va reclamar que "els projectes ferroviaris s'han d'adequar als nuclis urbans, ja que les ciutats han anat creixent i cal fomentar els sistemes intermodals per donar resposta a les noves necessitats dels ciutadans, amb una xarxa ferroviària connectada amb altres sistemes de transport o els carrils bici". En aquest sentit, va reivindicar un projecte clau per al Delta del Llobregat com la línia R3, també coneguda com el Metro del Baix Llobregat. "Cal posar a l'agenda les inversions necessàries per donar servei als nuclis urbans", va defensar Badia.
En aquesta línia Ricard Font, actual secretari general del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat, i abans president dels Ferrocarrils de la Generalitat, va afegir que per tal de permetre la intermodalitat de la mobilitat metropolitana, les estacions haurien de ser hubs de mobilitat, on poder agafar l'autobús; la bici, el patinet o el cotxe compartit; el taxi; etc. així com poder deixar el vehicle privat (ja sigui bici, patinet o cotxe)
Des de l'Ajuntament de Barcelona i l'ATM, Laia Bonet, va defensar que "els projectes planificats fa deu o quinze anys continuen sent perfectament vàlids, però necessitem executar-los i veure com podem finançar-los. No podem deixar passar més temps. No podem deixar escapar el tren, ja que tenim una llarga llista de projectes pendents". Bonet va posar alguns exemples, com ara la línia orbital ferroviària, "més necessària que mai", el projecte per connectar el tramvia o la construcció dels trams centrals de les línies 9 i 10 de metro.
Amb una visió més optimista, el coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya, Pere Macias, va apuntar alguns dels projectes pendents que, finalment, veuran la llum els pròxims anys, i que representaran un gran increment de l'oferta del transport ferroviari. "Aquesta dècada veurem les línies 9 i 8 de metro acabades, la xarxa de tramvies connectada, i tindrem la gran estació de La Sagrera que serà una gran estació intermodal amb vuit andanes per a l'alta velocitat, vuit més per a Rodalies i que tindrà una nova estació d'autobusos molt necessària per Barcelona". Segons Macias, es tracta d'una oportunitat que les administracions han d'aprofitar per dissenyar noves polítiques urbanes en favor del transport públic.
Millorar el sistema de transport públic més enllà de Barcelona
"Sens dubte, aquesta dècada farem un salt molt important, però en paral·lel ens toca planificar el futur i prendre decisions sobre les infraestructures ferroviàries més enllà de Barcelona: al Baix Llobregat, el Maresme i als dos vallesos on viuen gairebé tants habitants com a la ciutat de Barcelona", va explicar qui també va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Una visió que va compartir Ricard Font dient que "cal aprofitar els projectes que s'estan desencallant per no aturar-nos i dissenyar el futur", i va lamentar que "moltes de les infraestructures que no s'han pogut fer, ha estat per la manca de finançament de les administracions públiques que han tingut altres prioritats abans que el transport ferroviari".
Segons Font, actualment, "les prioritats en el transport públic han d’estar més enllà de la segona corona metropolitana, on per manca d'alternatives de transport, la gran majoria de la població encara es desplaça en vehicles privats. Aquest és el gran repte, i pensar en què farem a partir del 2030, perquè els projectes triguen molts anys a planificar-se i executar-se, i cal començar a pensar-los ara. Des de la perspectiva dels usuaris i construint xarxes intermodals".
Nous usos i serveis per a les estacions de tren.
Ricard Font va apuntar el fet que el transport públic s’ha de feminitzar, les dones són les principals usuàries del transport públic i, per tant, les estacions i el seu entorn han d'estar dissenyades pensant en les dones. És a dir, han d'estar als centres urbans i no en mig de no res, han d'estar ben il·luminades, sense túnels aïllats, etc. en definitiva, han de ser llocs segurs.
Una altra part del debat es va centrar en el paper que poden jugar les estacions ferroviàries -grans i petites- per a articular àrees de centralitat urbana, i quines activitats poden acollir les estacions per a millorar l'experiència del viatger. Una de les qüestions que es va posar sobre la taula, arran de les preguntes del públic, va ser el futur de l'Estació de França de Barcelona. Sobre això, Pere Macias, va defensar la preservació de l’estació com a patrimoni històric de la ciutat. "Amb tot, caldrà donar-li nous usos sense descatalogar l'ús ferroviari de l'estació, almenys a curt termini, perquè encara és necessari. El seu futur tindrà molt a veure amb l'ús que decidim donar a tot l'entorn litoral d'aquesta zona de Barcelona". Per la seva banda, Laia Bonet, va apuntar la idea, que fa temps que es planteja, de fer un Museu del Transport Públic que reculli la seva història a casa nostra en un lloc emblemàtic com l'Estació de França.
Sobre aquests nous usos de les estacions, el president de l'associació per la Promoció del Transport Públic, Adrià Ramírez, va posar exemples d’altres ciutats europees que han integrat les estacions de tren dins l'espai urbà per vincular-les a les activitats culturals de l'entorn, amb espais adequats per oferir altres serveis o zones d'aparcament per a vehicles i bicicletes.
Avançar cap a un sistema de transport intermodal
Precisament, Laia Bonet, va defensar la necessitat de crear més places de "park and ride" o aparcaments dissuasoris. "Són molt necessaris si volem que el transport públic sigui l'opció majoritària entre els ciutadans, sobretot a les segones i terceres corones. El Pla de Mobilitat metropolità ja ho contempla, però cal abocar-hi més esforços perquè el que s'ha fet fins ara és insuficient". Per això, va posar l'exemple de Madrid, on segons va dir, hi ha un pla per crear 90 aparcaments amb cabuda per a 40.000 places de cotxes. "No es tracta d'incentivar l'ús del vehicle privat perquè sí, sinó de facilitar aquests trajectes fins a les estacions de tren per potenciar l'ús del transport públic", va explicar la també presidenta de TMB, Laia Bonet. De la seva banda, Pere Macias va posar un exemple més proper, el cas de Mataró, on ADIF està elaborant un projecte seguint el model francès per construir un gran hall d'entrada a l’estació amb serveis, comerços i passos soterranis amb accessos directes a les andanes.
També amb la mirada en el futur, Ricard Font, va exposar un altre repte: "Cal facilitar als usuaris una app o una targeta digital perquè puguin accedir a un sistema multimodal per fer els seus trajectes enllaçant diferents tipus de transport: tren, car sharing, taxi, bici, patinet elèctric, etc.". En aquest sentit, va reivindicar les estacions com a hubs multimodals que facilitin aquest accés a les diverses opcions de transport. "Les estacions han de ser espais urbans i amables, al centre de les ciutats i ben integrades en el seu entorn", va defensar Font.
Finalment, tots els participants en el debat van coincidir en que cal més consens entre les administracions per treballar plegats els governs estatal, català i locals. Deixar de banda el centralisme i buscar l'entesa pensant en els ciutadans i els usuaris del transport públic i ferroviari.
La transformació de la ciutat és un cicle de debats organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb la Fundació La Caixa i el Club de Roma i la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, que rep el suport de l’AMB, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i l’Ajuntament del Prat de Llobregat.
