Europa és molt més que una entitat política, econòmica i geogràfica. Es considera Europa com una barreja de diferents cultures que provenen d’orígens diferents, però que juntes formen un tot.És difícil parlar del concepte de cultura europea, ja que el primer que ens hauríem de preguntar és si realment existeix una sola cultura europea o bé és en realitat una amalgama de cultures diferents. L’element essencial per entendre aquest concepte és la història: els italians tenen les seves arrels històriques amb els romans, els grecs en l’època hel·lènica, els francesos amb els gals,  els danesos amb els víkings, etc. Hi ha una història comuna, que gairebé totes les nacions comparteixen, però després també hi ha la història de cada nació, que és individual i única. Totes aquestes civilitzacions es van anar desenvolupant i estenent pels territoris que avui conformen el continent. El paper de la moda, la influència de diferents pensaments, la pintura o la literatura són alguns dels factors unificadors de la història de la cultura europea.   

Si parlem, per exemple de les llengües, es solen considerar com la base d’una identitat comuna. El nacionalisme s’argumenta a partir de la base que totes les identitats nacionals del món tenen una llengua vernacle. “El multilingüisme és la base de la diversitat cultural: podem trobar, per exemple, suecs ensenyant anglès. Les llengües s’han de salvaguardar i preservar, però també hi ha d’haver una experimentació. Aquesta paradoxa necessita indiscutiblement una reflexió, fins i tot com a testimonis de l’emergència d’un tema polifònic: un ciutadà poliglot en una Europa plurinacional”, indica Julia Kristeva.

La influència de les tradicions artístiques ha tingut molta importància pel que fa la cultura europea. El pes d’Itàlia, és la base de la influència al Renaixement, a més a més de la grega i la romana. Itàlia sempre ha gaudit de grans artistes, pensadors i científics. Les aportacions d’Espanya han sigut molt variades: des de la pintura amb Goya, Velázquez, Picasso, Salvador Dalí... o passant per altres disciplines com Ramón y Cajal o Terenci Moix. Contribucions que formen part de la història de la cultura europea. O si parlem de països com França, Regne Unit, Alemanya... els exemples són infinits.

Una idea que hauríem de considerar és que no podem concebre la cultura com una distracció, ja que ens pot unir més, i ens pot ajudar a crear plegats. El pes de la cultura és indispensable per moure’ns cap endavant, i per tant, el que hem de fer és potenciar-la. Hem d’actuar junts per mantenir la cultura d’Europa i per construir ponts entre les generacions passades, l’actual i les futures.

Foto: Toa Heftiba. Via Unplash