Comença un nou any i deixem enrere un 2017 que ens ha deixat amb incerteses a l’espera de si es resolen aquest 2018. Començant per la immigració, passant per les eleccions d’Itàlia, pel futur govern d’Alemanya o Catalunya i acabant pel Brexit. La Unió Europea ha de fer front a uns reptes que venen de lluny, i també d’altres que són nous.

El lideratge europeu al que estem acostumats amb França i Alemanya al capdavant sembla trontollar amb una Merkel més preocupada per la incertesa de la formació del nou govern alemany que per mantenir-se al capdavant del projecte europeu. Aquesta davallada de la gran potència europea, pot afectar l’ordre europeu establert durant les últimes dècades. A França, en canvi, Macron s’ha erigit des del principi del seu mandat com a nou impulsor d’Europa, tot i que també haurà d’assumir canvisque poden afectar l’estabilitat del país. El líder carismàtic encara ha de demostrar la seva capacitat i les conseqüències i impacte que pugui tenir a nivell europeu. Serà important per veure si la Unió Europea pot calmar la creixent corrent antieuropeista.

Seguint aquesta línia, les eleccions italianes també tindran un gran paper en la imatge internacional de la Unió. Aquests comicis tindran lloc en un context de crisi migratòria, cosa que facilita els discursos populistes i que obre la porta a partits com el 5 Estrelles o la Lliga Nord. S’haurà de veure també com evoluciona l’extrema dreta en el cas dels resultats de la República Txeca, el nou govern a Viena, o el desafiament directe de Polònia a la UE .

Però, no només la UE ha de fer front a aquest desafiament. La situació Espanya vs. Catalunya obre un debat que, lluny de quedar-se en un afer intern, és molt probable que aquest any s’internacionalitzi encara més. Queda poc temps per conèixer la constitució del parlament català, la formació de govern i, evidentment, la reacció de Madrid davant de tots aquests fets. El Procés ha mobilitzat la opinió pública, no només dins Catalunya o Espanya, sinó també a altres regions que recolzen o condemnen el moviment sobiranista.

Aquest 2018 també serà l'any de resolució del conflicte del Brexit. Diem conflicte ja que les posicions negociadores no semblen estar a la mateixa línia. El Regne Unit aspira a deixar la Unió Europea sortint-ne beneficiada amb els pactes. Però la Gran Bretanya no només ha de fer front a una Unió Europea que no està disposada a grans concessions davant d'aquesta sortida, sinó també a les fractures internes sobre com afrontar aquest Brexit. De fet, Theresa May comença l’any amb una nova reforma de l’executiu per encarar l’última fase de la separació, tot i que manté les diferents posicions dins del propi govern. A tot això, a més, s’hi sumen les recents declaracions de l’ex primer ministre Blair que demana una retirada dels Brexit i la continuïtat dins la Unió Europea.

Migrants i refugiats seran ben segur sobre la taula europea del 2018. Pel setembre d’aquest any es preveu una Conferència intergovernamental sobre migració que inclourà la firma del Pacte Mundial per a una Migració Segura, Regular i Ordenada. Una cimera que de poc servirà si, com fins ara, no hi ha una voluntat real per acollir els refugiats i per establir vies segures d’arribada. Només cal fixar-se amb els incompliments de les quotes de refugiats acordades ara fa dos anys pels mateixos països membres de la Unió Europea per adonar-se que el repte de la immigració no té una solució fàcil ni immediata.

I més enllà d'Europa, la política internacional segueix inestable i imprevisible. Trump continua incendiant la política internacional a cop de tuit, la seva obstinació a aïllar Estats Units del món deixa una absència important en el lideratge global. Més al sud, a l’Amèrica Llatina, s’esperen canvis importants amb les eleccions de Brasil o les presidencials de Veneçuela i Colòmbia, les primeres des dels acords de pau amb les FARC. Palestina també es prepara per noves eleccions, després d’haver-se convertit de nou en focus mediàtic per la decisió de Trump de reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel.

Comença doncs un any europeu incert, amb grans eixos pendents de resoldre. Tot i així, Europa ha aconseguit sobreposar-se a un 2017 que li era del tot desfavorable. Està per veure si Macron aconsegueix imposar un lideratge europeu fort que cohesioni Europa i li permeti exercir un lideratge global, omplint així el buit que ha deixat els Estats Units.