El debat sobre la reforma horària en el continent europeu fa temps que està sobre la taula. Ara sembla però, que la eradicació del canvi d’hora pot passar de proposta a realitat. Després de diverses demandes, i a petició del Govern de Finlàndia, el Parlament Europeu va demanar a la Comissió la reavaluació de les conseqüències del canvi horari a la salut de les persones, i per tant, considerar-ne la seva supressió. Arran d’aquesta petició, la Comissió Europea ha obert una consulta als ciutadans europeus, des del 4 de Juliol al 16 d’Agost, per demanar a la ciutadania si volem mantenir o deixar enrere el canvi d’horari, en vigor des del 1974, amb l’objectiu de consumir menys electricitat en il·luminació adaptant el ritme de producció a la llum del sol.

Canvi d’hora : Sí o No?

El passat divendres es va fer un debat a la seu de la comissió europea a Barcelona sobre els pros i contres de la reforma horària, per plantejar què implicaria l’abolició de legislació de la Unió Europea que obliga els estats membres a canviar d’hora durant a la primavera i a la tardor. La taula de debat, moderada per Tomàs Molina, estava formada per Fabian Mohedano, Trinitat Cambras i Xavier Farriols, els dos primers posicionats a favor de la reforma horària i el darrer en contra.

Els arguments principals del debat rondaven al voltant de dos temes: la salut i l’estalvi energètic.

Per una banda, Trinitat Cambras, especialista en cronobiologia de la Universitat de Barcelona va explicar quins eren els efectes del canvi d’hora al nostre organisme.

 La doctora Cambras afirmava que canviar una hora el rellotge, té repercussions importants pel que fa la nostra salut ja que les nostres activitats van encaixades als horaris de llum i de foscor, i el nostre organisme desenvolupa un rellotge intern que s’adapta a aquest cicle. En el moment en què es genera un desajust d’aquest rellotge, la salut de les persones corre perill.

Per exemple, un estudi de la universitat de Colorado, basat en dades d’hospitals de l’estat de Michigan, va concloure que el dilluns després de canviar a l’hora d’estiu, els atacs de cor augmentaven. A més, Trinitat Cambras va explicar que sectors de la nostra població que són més vulnerables que d’altres al canvi d’horari. Depenent de la genètica i edat, les persones es divideixen en més matutins, o vespertins. Els infants i la gent gran, que solen ser més matutins, són més sensibles al canvi d’horari, ja que no és el mateix aixecar-se amb la llum natural que aixecar-se quan encara no és de dia, i això pot causar-los alteracions al rellotge intern. Cal recordar que la llum desplaça els ritmes interns de l’organisme, quan rebem llum més intensa abans d’anar a dormir, per exemple, és més difícil descansar perquè el nostre intern rellotge s’endarrereix. La doctora Cambras també va explicar que a part de l’efecte que el canvi d’horari pot tenir sobre la nostra maquinària molecular, que s’ha d’adaptar al nou horari, també pot ser la causant de malalties com les depressions, en èpoques d’escassa llum solar, com passa als països nòrdics.

Per altra banda, no podem oblidar l’impacte que la reforma causaria a l’estalvi energètic d’Espanya i al nivell d’eficiència energètica del país. Xavier Farriols, president del clúster d'Eficiència Energètica, va puntualitzar tres factors a tenir en compte: reconèixer el progressiu canvi de mentalitat dels consumidors, les noves eines que suposa l’avanç tecnològic en el sector energètic però també que no es pot infravalorar l’1% d’estalvi energètic que es produeix avui en dia a Espanya.

En comparació a la dècada dels 70, l’estalvi energètic que es produeix actualment gràcies al canvi horari ha disminuït molt i continua disminuint al llarg del temps. Segons l’Institut Català d’Energia, la reducció del consum gràcies a l’aprofitament de la llum solar  del 2012 al 2017 ha disminuït la meitat. Fent que la reducció de despesa al 2012 arribés als 32 milions d’euros i al 2017 només als 14 milions d’euros. Farriols va puntualitzar que avui en dia es produeix un 1% de la reducció de la consum energètic gràcies al canvi d’horari, que tot i que sembla poc, té un gran impacte econòmic i social i que la seva desaparició tindrà repercussions que també afectaran la salut de les persones: un augment de preus de l’energia, estrés per arribar a final de mes, pèrdues de treball… A més, l’estalvi energètic és clau per a la lluita contra el canvi climàtic i la sensibilització de la població.

Farriols va reconèixer que avui en dia és difícil fer un seguiment de l’estalvi energètic detallat per limitacions tècniques. Tot i que hi ha hagut un avanç tecnològic important, Espanya encara es troba molt enrere pel que fa les energies renovables i millora tecnològica del sector i per això l’impacte econòmic i social de la supressió del canvi horari es notaria notòriament. Farriols es va voler posicionar per tenir precaució: mentre entenia que el canvi d’hora s’ha d’eliminar per qüestions de salut, creia que el canvi s’hauria de produir cap al 2030, quan Espanya estigui tecnològicament preparada per adoptar-lo, com avui en dia ho està Alemanya, per tal de no patir-ne danys col·laterals. Però és el 2030 un futur massa llunyà? Serà possible reviure l’actual debat d’aquí  10 anys, o ja serà massa tard per implementar dita reforma?

En el cas de que sí: horari d’Estiu o d’Hivern?

En el cas de que s’aprovés la reforma de la supressió del canvi horari, faltaria decidir si ens quedem amb l’horari estival o hivernal. En referència a aquesta qüestió, la doctora Cambras opinava de que al contrari del que podem pensar en un primer moment, l’horari hivernal és més beneficiós per a la nostra salut. És cert que l’horari d’estiu sembla que ens aporti més llum diària, ja que el sol tendeix a pondre’s més tard. Però si adoptéssim aquest horari, durant els mesos d’hivern ens trobaríem que els matins serien molt foscos, cosa que afectaria directament el nostre rellotge corporal i capacitat cognitiva. Sobretot els sectors de la població més sensibles com els nens els costaria adaptar-se a matinar quan  encara no ha sortit el sol. Tot i que aparentment l’horari d’hivern hi hagi menys hores de sol, aquestes estan repartides de tal manera que encaixen amb l’activitat educativa i laboral de forma estable durant tot l’any, fet a que és més beneficiós per la salut pública. Això ens porta a fer una darrera consideració: A l’Estat Espanyol, la gent sembla preocupada perquè amb un horari d’hivern tot l’any significa la pèrdua de les hores de lleure sortint de la feina, per trobar-se amb amics o anar a passejar encara sota la llum del sol;  però de fet, no perdríem aquest temps si avancéssim les nostres rutines diàries, adaptant-les a un horari europeu: aixecar-se més aviat, i anant. Aquest canvi de ritme de vida diari és tant important que tal com es demostra en un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona ( ISGlobal) , sopar tard – a partir de les 22.00 hores - augmenta el risc de patir càncer. Ens hauríem de plantejar doncs si cal fer una reforma d’horaris laborals a nivell estatal?

Havent donat un breu cop d’ull als dos arguments principals del debat, què en penseu vosaltres? Encara sou a temps d’expressar la vostra opinió participant a la consulta de la Comissió Europea. Teniu fins el 16 d’agost!