La Fundació Catalunya Europa publica el manifest "Davant la Covid-19: Transformar per reconstruir". El podeu llegir a continuació o descarregar-lo en format PDF:

• Des de la Fundació Catalunya-Europa, entenem que les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia de la covid-19 tenen una extensió i una profunditat sense precedents per la seva escala global i per la seva repercussió en tots els ordres de la convivència humana. Per a enfrontar-les, la nostra societat i els poders públics que la governen han de posar en marxa des d’ara mateix i durant molts anys una sèrie d’actuacions de caràcter social, econòmic i polític.
• En primer lloc, són imperatives polítiques socials adreçades a donar suport als col·lectius més febles i més afectats per la crisi, reforçant els ajuts ja existents de lluita contra la pobresa infantil i familiar, contrarestant el creixement de les desigualtats,  garantint la dignitat i l’autonomia de qualsevol persona i reconeixent el rol de tots els qui -com a professionals o voluntaris- s’esforcen per fer-ho possible. Aplaudim les mesures que ja s’han adoptat per reduir l’atur, a les que s’han d’afegir polítiques actives d’ocupació més eficients que les actuals. En aquesta mateixa línia, polítiques socials com l’ingrés mínim vital i altres figures similars han de consolidar-se i formar part del model de nou estat de benestar que necessitem.
• Som conscients que aquestes mesures requereixen un augment considerable de recursos públics. En part, han de procedir d’un ús més eficient de les dotacions de les que ja disposen les nostres administracions. El seu rendiment  haurà de ser avaluat de forma continuada i rigorosa, tenint en compte la situació relativament més protegida que tenen els treballadors públics. Però serà igualment indispensable subvenir a les noves necessitats de finançament amb un sistema impositiu més progressiu i més just, eliminant forats i exempcions que permeten a alguns individus i a algunes empreses eludir les obligacions de contribuir proporcionadament al benestar general.
• Des d’una perspectiva econòmica, els ajuts en forma de transferències, crèdits i avals que arribin de l’Estat i de la UE destinats a evitar la destrucció de teixit productiu han de servir per a transformar el model productiu existent i no per a consolidar-ne els defectes. Més en concret, és necessari que la indústria recuperi pes, molt especialment en sectors d’innovació – digitalització i comunicació, biomedicina, transformació energètica, mobilitat sostenible- i no en sectors que ja tenen molt poc recorregut per la seva incapacitat per afegir valor o per la seva clara manca de sostenibilitat mediambiental.
• El paper del sector públic s’ha vist revaluat com a última instància de protecció de la ciutadania en les situacions d’emergència que hem viscut. Serveis com la sanitat pública o com la recerca científica han de ser reconeguts com inversió de futur i no com despesa que pugui ser retallada temeràriament i sovint en benefici d’interessos privats. Per això mateix, les polítiques socials, econòmiques i fiscals que el moment reclama han de comptar amb la legitimitat democràtica dels governs com a última instància de decisió. Aquests governs han d’escoltar atentament l’opinió dels agents socials, patronals, sindicats i entitats del tercer sector i fer-los partícips del disseny i aplicació de solucions. En cap cas, però,  les prioritats, les mesures i els recursos que requereixen aquestes polítiques poden quedar només en mans d’uns quants actors privilegiats que no mirin més enllà dels seus interessos de part.
• La FCE s’identifica des de la seva creació amb dues constants del pensament de Pasqual Maragall: la dimensió europea i l’espai local. Ambdues línies d’actuació continuen essent indispensables si es vol donar una resposta eficient als problemes plantejats per la Covid-19. Constatem com a element positiu la reacció de la Comissió Europea i del BCE, més ràpida i decidida que la seva actitud durant la Gran Recessió de 2008. Però també advertim amb preocupació les reticències i les dificultats que el Consell Europeu segueix patint quan es tracta de perfeccionar la Unió política i avançar cap a una Europa social. Al mateix temps, seguim convençuts del valor d’actuar des de la proximitat, fent confiança a la comunitat local, a les seves entitats i a les seves autoritats. Han demostrat la seva capacitat de reacció davant de l’emergència social, confirmant la validesa del principi operatiu de la subsidiarietat.
• Des de la FCE, seguirem actuant per tal que l’opinió pública faci cada cop més seva aquesta doble perspectiva, europeista i municipalista. Només si la societat i la política saben combinar-les, podrem avançar en la direcció que exigeixen els temps que vivim i els temps que venen. Només transformant, podrem reconstruir.

Barcelona, 09/07/20.