El canvi d’horari d’hivern i d’estiu, té els dies comptats a Europa? Encara sense saber del cert la resposta, el canvi d'hora serà, si més no, un dels temes de debat d’aquesta setmana a l’Eurocambra. Concretament, es parlarà de si s’accepta la proposta de Finlàndia per abolir el canvi d'hora d'estiu i d'hivern. Es tracta d’una iniciativa ciutadana que compte amb un gran recolzament i que ha estat aprovada pel Govern Finès. Actualment, el canvi d’horari és d’obligat compliment pels Estats membres de la UE segons la legislació comunitària.
Aquesta mesura no ha estat exempta de polèmiques i canvis al llarg de la història. A diferència del que pugui semblar, la història del canvi horari és relativament recent. Alemanya va ser el primer país a implementar-lo durant la I Guerra Mundial per tal d’estalviar part del carbó que es feia servir per l’enllumenat. També França va instaurar aquest sistema el 1917 i el va eliminar el 1945. Però d’ençà de la crisi del petroli, es va tornar a fer ús d’aquesta mesura per part d’altres països. A nivell de la UE trobem la primera directiva comunitària el 1980 que es va aprovar per tal d’aconseguir una harmonització d’horaris entre els països membres.
Ara s’obre el debat amb més força perquè, a més de Finlàndia, altres països han començat a preguntar-se si els beneficis positius són superiors als negatius. El 1996 el Senat francès va presentar un informe on es posava en dubte l’estalvi d’energia provocat pel canvi d’horari. També Holanda, Alemanya, Suècia, Dinamarca, República Txeca, Eslovàquia i Bèlgica tenen iniciatives similars. Tot i així, no és possible legalment que un país decideixi adherir-se a un únic horari (ja sigui el d’estiu o el d’hivern) perquè es tracta d’una competència comunitària.
Però el problema no es basa únicament en la falta de consistència sobre l’estalvi d’energia (que existeix, però és molt limitat segons diversos estudis) sinó en els efectes negatius sobre la salut de les persones. Ja fa anys que també a Espanya se senten veus que alerten dels impactes negatius que aquest canvi d’horari té en la salut de les persones. Hi ha estudis que demostren que s’altera el rellotge biològic afectant a la nostra concentració i al descans i fins i tot alguns estudis demostren que en els dies següents del canvi d’horari es produeixen més accidents de trànsit. A tot això, hi hem de sumar el cas espanyol, ja que l’ús horari actual no es correspon amb el que pertocaria d’acord amb la zona geogràfica i, per tant, és probable un augment dels efectes negatius. És un punt curiós que el fet d’adoptar un fus horari o un altre sigui competència de cada país i no així la decisió de canviar l’horari d’hivern i d’estiu.
Els països de la UE tenen motius diversos per voler canviar aquesta directiva, i probablement també per no fer-ho. Per exemple Espanya aprofita en gran mesura el canvi d’horari a l’estiu per augmentar les vendes sobretot en el sector turisme, ja que s’afegeix una hora més de llum a la tarda. Haurem d’esperar a si finalment es porta a debat aquesta iniciativa i de quina manera s’acaba resolent i quan, ja que aquesta mateixa proposta ja s’havia fet amb anterioritat, sense obtenir cap resposta.
Foto: Bryce Baker per Unsplash
