El dia d’Europa es celebra des de 1985, quan les Comunitats Europees van decidir adoptar aquest dia per tal de commemorar la declaració de Schuman del 9 de Maig de 1950, que va exhortar a la creació de la comunitat del Carbó i del Acer entre Franca i Alemanya. Amb aquest acord, els dos països reduïen les probabilitats d’un nou conflicte armat, ja que aquestes són bàsiques per la pràctica de la guerra. En aquest sentit, la Unió Europea rebia al 2012 el Premi Nobel de la Pau, perquè el projecte d’Integració Europeu ha contribuït a la reconciliació, a l’avenç de la pau, la democràcia i els Drets Humans durant sis dècades. Això fa que a dia d’avui, un conflicte armat entre Estats del continent Europeu sigui gairebé del tot impensable.

A mesura que el projecte ha avançat, Europa ha viscut una sèrie de canvis que han comportat èxits innegables que han afavorit a la qualitat de vida de bona part de la població del continent. La creació d’un dels mercats únics més grans del món, fonamentat amb la lliure circulació de de béns, serveis, capital i treball, ha permès que 500 milions de persones visquin, treballin i estudiïn a qualsevol lloc de la Unió Europea. A més, la pena de mort ha quedat abolida a la Unió.

Tanmateix, malgrat que aquest progrés també ha comportat una sèrie de respostes oposades que representen reptes que qüestionen la seva continuïtat i perdurabilitat. Degut a l’auge del populisme, s’ha afavorit un retorn al Nacionalisme d’Estat en forma d’Extrema Dreta, contrària a la cooperació i el multilateralisme amb el qual la identitat i els valors Europeus es fonamenten. Aquets Partits d’Extrema Dreta, presents a Hongria o Itàlia, entre d’altres Estats Membres, aprofiten les vulnerabilitats dels individus per crispar, confrontar i exacerbar les pors a allò desconegut, reforçar la xenofòbia i el racisme i desestabilitzar la lògica de la integració per afeblir-la i alentir-la.

Aquest fet dificultarà assolir acords per tal de fer front a altres reptes després de les Eleccions al Parlament Europeu del 26 de Maig entre els Estats Membres de la Unió. És més, aquests ja operen en un complex i abstracte entramat institucional. Imminentment, hi ha la qüestió del Brexit, que es preveu que derivi en una mena de transició sense fi que posi el Regne Unit en una espècie de llimbs entre dins i fora de la Unió. L’embolic que representa ja és un greu entrebanc, no només en termes de recursos i temps dedicat, sinó pel fet que la Unió sempre s’havia ampliat i mai reduït. Per això veurem als propers anys si és possible integrar els països dels Balcans. Les demandes actuals dels Britànics són el control de la migració dels ciutadans Europeus que venen a treballar en terres britàniques. La principal raó que al·leguen és la seguretat interna i el risc de patir atemptats terroristes. Però aquest fet posa en risc la identitat Europea i magnifica el discurs dels Partits d’Extrema dreta.

Més enllà de les migracions entre Estats Membres, les migracions com a tema travessen els estats degut al seu potencial divisori que aprofita la distinció que la norma de la sobirania facilita, juntament amb la figura de les fronteres. Es tracta de la identificació i diferenciació entre nacional i estranger. L’espai Schengen està construït per transcendir aquesta identificació entre Europeus, tanmateix, els missatges d’extrema dreta contesten el progrés assolit fins ara i magnifiquen la diferenciació entre els propis Europeus i els individus dels tercers Estats que fugen de països on la seva vida corre perill a arrel de conflictes, en el qual occident i té un paper destacable.

Des de l’any 2000 es calcula que al mar Mediterrani han mort més de 35.600 persones. Les dificultats i els impediments per ajudar aquestes persones genera un greu problema de coherència a les polítiques europees, ja que els seus valors no s’adeqüen a les seves accions. Això dificulta afrontar altres reptes. Com enfortir la democràcia de les institucions europees si els seus valors fonamentals estan en entredit?

Seguir tenint èxit en la construcció de comunitats que facin una guerra entre Estats Europeus impensable, passa per no desatendre el projecte d’integració Europeu i defensar les llibertats del Mercat Únic. Per tal d’evitar que es perdin més vides al mediterrani, la Unió ha de debatre una política d’asil comuna, juntament amb la consideració d’establir una genuïna policia Europea de fronteres i reunir uns pressupostos adequats per tal d’ajudar els Estats Membres a acollir a les persones migrades, mentre faciliten que les condicions de vida dels països d’origen millorin. Per això s’augura que la propera legislatura hi haurà un apropament amb Estats i organitzacions africanes i se seguirà aprofundint amb la cooperació per al desenvolupament. Tanmateix, la política serà semblant a l’actual, seguir capacitant les forces d’ordre dels tercers Estats i externalitzar el control de les fronteres.

Mentre el tema de les migracions comportarà moviment a les institucions europees, la Unió monetària haurà de ser gestionada i aprofundida. Per això es vol establir un pressupost de la zona Euro que faciliti defensar el model social tot afavorint al desenvolupament sostenible. Tanmateix, les relacions amb els principals socis mundials, Estats Units, la Xina i Rússia sembla que es van refredant per un context de desconfiances que posaran pals a les rodes a fer front al canvi climàtic, les desigualtats i les conseqüències de la globalització, com l’augment de la criminalitat digital que posa en risc l’operativitat de les infraestructures bàsiques. A més, caldrà afrontar una guerra comercial iniciada pel President Nord Americà, Donald Trump, que creu que els Estats Units són un perdedor clar de la globalització. Tenint tot això en compte, no s’haurà de desentendre tampoc els conflictes del nord d’Àfrica i l’Orient mitjà. 

Finalment, amb els més de tres quarts de segle XXI que han de transcórrer, veurem si la unitat en la diversitat transcendeix la tendència autodestructiva originada per la competició pel poder i el projecte d’integració Europeu va acompanyat d’un projecte de construcció d’identitat Europeu que faciliti la presa de decisions i actuacions.