El sistema electoral és un dels elements essencials de tot sistema polític i, en el cas europeu, un element clau en el procés d'integració política de la UE. Tot i que el règim electoral no marca forçosament com serà el sistema polític, si que és un element modulador clau que afecta a la fragmentació de les preferències ciutadanes, al retiment de comptes de les institucions i fins i tot al propi comportament dels votants i les forces polítiques.

L'existència d'un procediment uniforme influencia també la noció de ciutadania europea, el concepte d'igualtat electoral i, sobretot, el paper de la ciutadania dins de la Unió com a element diferenciador d'una organització internacional i un sistema polític integrat.

La legislació europea actual només estableix uns principis fonamentals que han de regir en les eleccions europees i deixa als Estats Membres la tasca d'establir el règim electoral que en cada país es cregui convenient.

Aquests principis giren entorn del vot secret, universal i directe i de la representació proporcional, tot deixant de banda els elements més determinants del sistema: la circumscripció i els models de llistes. Més enllà de com aquests components podrien afectar els partits europeus (que al capdavall és on s'acostuma a posar el focus), en un sentit politològic el que resulta més interessant és com això modularà la democràcia europea.

La mida de la circumscripció determina de gran manera la proporcionalitat del sistema, i en el cas europeu, pot marcar fins a quin punt les formacions polítiques adoptaran estratègies conjuntes i actuaran com a autèntics partits europeus i no pas com a agregacions de partits nacionals. En un sistema de circumscripció única la representació seria molt proporcional i les formacions haurien d'elaborar llistes transnacionals de rang europeu. Però, per contra, això pot convertir en massa complex l'ús de llistes obertes o tancades-desbloquejades.

Amb les llistes tancades-bloquejades, els partits elaboren llistes que l'elector no pot modificar. En les desbloquejades, el votant pot esborrar un candidat o canviar-ne l'ordre, mentre que en les obertes se li permet fins i tot elaborar una llista amb candidats de diferents formacions polítiques. Aquests últims dos sistemes faciliten la rendició de comptes, augmenten el poder dels ciutadans i enforteixen el vincle entre representat i representants.

En aquest sentit, però, cal apuntar que en una circumscripció única europea de més de set-cents diputats seria inassolible pel votant conèixer els candidats i reordenar-los o descartar-ne. Per contra, si s'utilitza en circumscripcions molt petites, podria generar un vincle molt fort entre els votants de cada regió i els seus electes, fins al punt de posar en dubte els eurodiputats com a representants del conjunt de ciutadans de la Unió (com estableix l'article 14 del TUE). Vet aquí, alguns dels dilemes clàssics de l’elaboració d’un sistema electoral.

En els seus programes electorals i en les esmenes presentades pels europartits en el procediment 2015/2035 (del Parlament Europeu, per a la reforma del sistema d'elecció dels seus membres), les diferents formacions han dibuixat quines són les seves propostes pel règim electoral de la Unió.

D'entrada, el partit més nombrós de la cambra (EPP), es mostra en contra d'uniformar el sistema i d'utilitzar la circumscripció única. En aquest sentit, la posició és especialment dura des del Fidesz-KDNP hongarès, que veu aquestes propostes com un atac a la sobirania nacional dels Estats i al principi europeu de subsidiarietat. Defensen un sistema com l'actual; d'harmonització a partir de certs principis i amb barreres legals elevades que evitin la fragmentació.

El S&D, defensa un procediment uniforme europeu que inclogui llistes transnacionals amb una circumscripció única de 26 diputats, combinada amb circumscripcions nacionals (com les existents). Defensen una barrera legal moderada, com l'actual (del 2-5% dels vots), i l'ús de llistes cremallera. En el cas del SMER eslovac s'és especialment insistent amb la incorporació de mesures per fomentar la participació (com podria ser el registre automàtic de votants en el cens, el vot obligatori o el vot electrònic, defensat també pel LSDP lituà), s'entén aquesta posició quan s'observa la baixa taxa de participació registrada a Eslovàquia en les eleccions europees de 2014 (de només el 13,05%).

Aquest eurogrup és dels principals precursors, juntament amb els verds, del sistema spitzenkandidaten que impulsa la designació per part dels partits europeus de diputats candidats a la presidència de la Comissió, per sotmetre la proposta a les urnes en el marc de les eleccions europees i democratitzar el procés de nomenament d'aquest càrrec.

S’ha de tenir en compte que l’elecció de la presidència de l’òrgan administrador d’una organització internacional és, per norma general, decisió dels Estats Membres a partir de criteris d’equilibri intern. Per tant, la incorporació (en aquesta elecció), de criteris democràtics i la participació d’un Parlament elegit per sufragi universal és una experiència d’integració política sense precedents en la comunitat internacional. Anant fins i tot més enllà, l’europartit GUE/NGL defensa un procediment d’elecció per sufragi directe del president o presidenta de la Comissió.

Cal remarcar la distància dels laboristes britànics amb la posició del seu eurogrup. Aquests es mostren en contra de les barreres electorals legals (que perjudiquen no només als partits petits sinó també als candidats independents, molt habituals al Regne Unit), en contra de les llistes transnacionals, la circumscripció europea i el sistema de spitzenkandidaten.

En tercer lloc, el grup liberal (abans ALDE, ara Renew Europe) compta amb una pluralitat de visions. Des de la defensa de la circumscripció única i les barreres legals (per part de La République En Marche de Macron, del MR való i de Cs), fins a l’aposta per circumscripcions petites sense barrera per part dels partits liberals regionalistes (com el PNB), el Centerpartiet suec i el FF irlandès (que forma part de la tradició anglosaxona en defensa de candidats independents).

Pel que fa als Verds – Aliança Lliure Europea; aposten per un sistema de llistes transnacionals, sense barrera legal, que sigui el màxim proporcional possible però amb mecanismes de representació de les minories nacionals i lingüístiques (com podria ser un règim mixt de circumscripció única i, a la vegada, petites circumscripcions o la presència obligatòria d'aquestes minories en les llistes úniques). Així mateix, també defensen instruments per garantir la paritat de gènere (com llistes cremalleres o la designació de lideratges dobles), la inclusió del vot electrònic, la rebaixa de l'edat mínima per votar (fins als 16 anys, com ja es fa a Àustria) i, sobretot (com s’apuntava anteriorment), el sistema de spitzenkandidaten.

Finalment, els grups euroescèptics (tant ECR, com ID, com EFDD) entenen el disseny del sistema electoral com un component fonamental de la sobirania nacional de cada Estat Membre, defensen la importància de la tradició dels partits nacionals en l'establiment d'un vincle amb la ciutadania i la inconveniència del sistema de spitzenkandidaten.

En el marc europeu existeixen múltiples sistemes electorals que podrien recollir aquestes aspiracions dels eurogrups i que ens són útils per analitzar els efectes d’aquestes propostes. El sistema actual ofereix un índex de Gallager (que mesura la desproporcionalitat entre percentatge de vots i percentatge d’escons) de 3,89 (força elevat), un nombre efectiu de partits (en escons) de 6,47 (és a dir, que el nivell de fragmentació de l’eurocambra donaria lloc a més de 6 eurogrups d’igual mida) i un nivell de competitivitat (el grau d’incertesa sobre qui guanyarà les eleccions en diputats) de 3,9 (contra major sigui el nombre, menor competitivitat).

Un exemple de sistema amb circumscripció única i marcadament proporcional, com proposen els eurogrups de S&D, Green/EFA i en part Renew Europe, és el dels Països Baixos. En aquest país no existeix barrera legal i els escons es reparteixen a partir del quocient electoral, dividint el % de vots de cada partit entre aquest quocient i distribuint seguint la regla d’Hondt els escons que queden sense assignar.

Aquest sistema deixaria la desproporcionalitat del Parlament Europeu gairebé a 0 (0,2 en l’índex de Gallager) però augmentaria la fragmentació (el nombre efectiu de partits europeus seria de 7,26). També augmentaria la competitivitat electoral (2,7), fet que pot incentivar la participació dels electors.

Per contra, com que només caldria el 0,13% del total de vots per obtenir representació, no s’acabaria d’incentivar la integració dels partits nacionals en partits europeus (ja que als partits nacionals no en tindrien una major necessitat) i, a la vegada, es dificultaria molt l’entrada d’independents. A més, els partits regionalistes i les minories nacionals i lingüístiques podrien veure’s amb problemes per obtenir representació en l’eurocambra.

En contraposició, un sistema que permetria evitar llistes transnacionals i que, sent proporcional, té certs efectes propis d'un sistema majoritari a l'hora d'evitar la fragmentació (com cerquen EPP, ID, ECF i EFDD), és l'espanyol. Es basa en circumscripcions petites, que eleven la barrera efectiva (sense necessitat d'elevar la barrera legal). En aquest cas hem, utilitzat com a circumscripcions l'àmbit administratiu immediatament inferior a l'Estat en els casos d'Alemanya, Espanya, Romania, Suècia, República Txeca i Portugal, per obtenir una majoria de circumscripcions petites (menys de 10 diputats, amb 2 escons assignats automàticament a cada regió) i mantenint la resta de circumscripcions, per tal de tenir efectes similars als del règim electoral espanyol (que també compta amb circumscripcions mitjanes i grans).

En aquest cas la desproporcionalitat del sistema es dispara (7,76 en l'índex de Gallager) i es redueix el nombre efectiu de partits (a 5,5). El sistema exclou els partits petits i premia les coalicions i integracions de partits, però en l'àmbit de cada circumscripció i no pas a nivell europeu (per tant, no resultaria efectiu per enfortir els europartits, de fet reforça els partits regionals i estatals). En canvi, si que resulta funcional per representar les minories nacionals i lingüístiques, així com per reduir la complexitat de la governança europea.

En aquest sistema, seria viable la introducció de llistes obertes o tancades-desbloquejades que milloressin la rendició de comptes de les institucions comunitàries.

Per últim, un altre sistema interessant és l'alemany. En el nostre cas resulta doblement interessant perquè es tracta d'un model que ha sonat en les sessions parlamentàries per la (eternament en debat) llei electoral catalana. El sistema alemany incorpora elements tant proporcionals com majoritaris, on l'elector posseeix un doble vot: un per triar un representant sorgit de petites circumscripcions uninominals i un altre per triar el partit que li és més afí (que competeix en una circumscripció única). A grans trets; d'una banda es distribueixen els escons entre els partits, i de l'altra es decideix quins diputats ocuparan aquests escons.

S'utilitza la regla d'Hondt i una barrera legal del 5%, per tant (a diferència del model holandès) és molt proporcional i a la vegada limita la fragmentació. Val la pena dir també, que les circumscripcions uninominals garantirien la representació a les minories nacionals i lingüístiques (sempre que siguin majoritàries en el seu territori i aquest territori es constitueixi en circumscripció electoral).

En el càlcul dels resultats d'aquest model, s'ha utilitzat només la dimensió de circumscripció única perquè les circumscripcions uninominals suposen pocs canvis en el repartiment d'escons entre partits i el comportament dels electors (i de les mateixes formacions polítiques) en aquests casos és molt diferent que en les eleccions amb circumscripcions plurinacionals (com són les de les dades tractades) i, consegüentment es fan impossible de preveure.

Aquest règim electoral reduiria lleugerament la desproporcionalitat (3,49 en l'índex de Gallager) i augmentaria suaument el nombre efectiu de partits europeus (6,7), mentre que oferiria la mateixa competitivitat que el model holandès (2,7). Així mateix, reforçaria molt el paper dels europartits, perquè amb una barrera legal del 5% (que s'aplicaria a la circumscripció única europea) només els partits nacionals adherits a un partit europeu tindrien possibilitats reals d'obtenir representació. Altrament, les petites circumscripcions uninominals crearien un fort vincle entre representat i representants, amb uns efectes semblants als de les llistes obertes o tancades-desbloquejades.

Recapitulant, podem aprendre de diferents experiències presents al continent que equilibren (de diverses maneres) els dilemes entre proporcionalitat i estabilitat governamental, entre representació de les minories i integració i que conjuguen les preferències dels europartits. El sistema holandès és interessant per la seva proporcionalitat i la competitivitat que ofereix, l'espanyol ho és pels seus trets de règim majoritari tot i ser proporcional i per la seva facilitat d'incorporació de llistes obertes o desbloquejades. Finalment, l'alemany combina el millor de cada sistema i reforça els europartits, sense produir canvis abismals en relació al sistema actual.

En conjunt, en un moment d'impàs on la integració econòmica europea difícilment avançarà sense una integració pròpiament política dels pobles del Vell Continent, el sistema electoral emergeix com un component modelador de conceptes com la democràcia europea a o la ciutadania europea.

I amb un europarlament que enceta legislatura, amb una majoria que vol anar més enllà de l'actual règim electoral, es interessant posar el focus més enllà de les calculadores partidistes: en quins models milloren els vincles entre les institucions europees i la ciutadania, quins reforcen el sentit europeu de les eleccions a l'eurocambra i, de forma breu, quins ens acosten al futur d'avui endavant compartit dels pobles d'Europa.

[1] Europe Elects. (2019). EU28 preliminary election result. 28/06/2019, de Europe Elects. De lloc web: https://tinyurl.com/EuropeElects

[2] Europe Elects. (2019). Live Projection: EU Election Result. 28/06/2019, d’Europe Elects. De lloc web: https://europeelects.eu/ep2019/

[3] S’han utilitzat circumscripcions electorals fictícies, prenent en alguns casos el nivell administratiu inferior a l’Estat, per simular els efectes que aquest regim electoral té a Espanya.

[4] No s’han utilitzat circumscripcions uninominals.