L’economista francès Gabriel Zucman parla del paper que juguen els paradisos fiscals en la creació i en l’estudi de les desigualtats socioeconòmiques. A causa de la globalització, els individus més rics de la població i les multinacionals tenen més oportunitats d’evadir i eludir impostos fàcilment a través de pràctiques com l’offshore wealth i el profit shifting. Aquestes pràctiques són problemàtiques perquè són difícils de detectar quan s’estudia la desigualtat, augmentant el risc d’error en els càlculs, i perquè treuen riquesa de les mans dels governs, limitant la capacitat redistributiva de les polítiques públiques, que es tradueix en un increment dels impostos a la classe mitjana. Per resoldre aquests problemes, Zucman, juntament amb altres economistes, va impulsar la creació d’una nova base de dades, la DINA, i va estudiar amb més detall quin era l’impacte de l’offshore wealth i profit shifting a les societats occidentals. Tot i que frenar aquestes pràctiques és complicat i els governs tenen recursos limitats per a fer-ho, Zucman proposa 3 vies que, segons ell, ajudarien a reduir-les significativament: Canviar el model d’impost de societats, la creació d’un registre internacional d’actius financers i endurir les sancions per la prestació de serveis financers il·legals.