S’ha celebrat a Tarragona la darrera sessió “La mobilitat dels joves d’FP: una oportunitat d’accés al treball; un factor de millora de la competitivitat” en el marc del programa que la Fundació Catalunya Europa desenvolupa per tal de facilitar la mobilitat europea dels estudiants de formació professional. Barcelona i Girona acolliren les anteriors jornades, i la pàgina web de la Fundació acull un Observatori sobre la mobilitat en FP. Els ponents, reunits el passat divendres a l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament tarragoní, han identificat els principals obstacles pel desenvolupament de la mobilitat europea en la formació professional. Entre ells, la falta d’una oferta de programes d’intercanvi; la manca de recursos per part dels centres que hi volen participar; l’aprenentatge de llengües; i la necessitat de preparar al professorat, per tal que pugui gestionar els programes d’intercanvi.
Francesc Roca, regidor de l’Àrea d’Educació, Ocupació i Desenvolupament de l’Ajuntament de Tarragona s’ha fet càrrec de la benvinguda. A continuació, Ernest Maragall, eurodiputat que ha estat ponent de les conclusions del programa de mobilitat en formació professional que l’eurocambra va aprovar la setmana passada, ha presentat els ponents: Estanislau Vidal-Folch, subdirector general de Programes, Formació i Innovació del Departament d’Ensenyament; Marta Gutiérrez, Programme Manager de la unitat Erasmus+ Programme Coordination and National Agencies managament, com a representant de la Comissió; Joel Bonamy, representant de la Fondation des regions européenes pour la recherche, l’educations et la formation (FREREF); i Xavi Favà, cap de recursos humans de Repsol Tarragona. L’acte ha comptat amb el suport de la Comissió Europea i la col·laboraració de l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Tarragona.
“Manca estratègia de mobilitat i sobra massa burocràcia en els processos de gestió. Alhora, falta oferta de llocs on anar. Sovint la demanda supera l’oferta” ha puntualitzat Estanislau Vidal-Folch, alhora que ha admès que “com a departament, Ensenyament té el mandat de treballar per afavorir la mobilitat”. Vidal-Folch ha avançat que la Generalitat s’ha ofert per acollir a Catalunya la propera reunió de treball sobre aquestes beques que se celebrarà, molt possiblement, “el mes de setembre”.
Joel Bonamy, representant de la FREREF, ha puntualitzat les principals dificultats per l’accés dels estudiants de formació professional al programa Erasmus: l’estatus socio-econòmic d’aquests joves; la dimensió dels centres en comparació a les universitats; la manca d’instruments del professorat; les capacitats lingüístiques... Malgrat tot, superades les traves, Bonamy ha volgut remarcar que “pels joves que han viscut aquesta experiència, [l’estada internacional] va molt més enllà de les capacitacions professionals”.
En nom de la Comissió, Marta Gutiérrez ha ofert informació pràctica als representants dels centres sobre les convocatòries d’Erasmus+. Ha fet incís en la necessitat de identificar les necessitats de formació de les empreses, integrant el sector professional. “Cal que es correspongui millor el que demana el mercat de treball amb el que s’ofereix a les escoles”.
Com a representant de l’empresa, Xavi Favà, cap de recursos humans de RepsolYPF Tarragona ha puntualitzat que “avui, l’únic que ens pot diferenciar dels nostres competidors és la qualitat humana de les persones, els seus valors i competències, i en aquest paradigma la mobilitat serà clau”.
Maragall ha tancat el torn d’intervencions apostant per la necessitat que Europa reaccioni pel que fa la relació entre formació i treball. “Tothom té clar que més mobilitat implica més ocupabilitat. És un fet acreditat per l’experiència, totalment mesurable en termes d’eficiència”. Al seu parer Europa necessita de més Europa, el que es tradueix en més Comissió, més i millor identificació de problemes i solucions i la creació d’un marc comú que impliqui major eficàcia. Es aquí on l’eurodiputat aposta per la implicació del triangle que conformen ajuntaments, centres d’estudis i empresa com a fórmula essencial per assolir una suma intel·ligent d’esforços que afavoreixi la màxima solvència en la formació. També ha remarcat la necessitat de “preparació del professorat, que probablement en la FP ha de fer una paper tutorial més fort del que pugui caler en l’àmbit universitari”. Altres punts indispensables per avançar en l’accés dels alumnes d’FP a l’oferta Erasmus: reconeixement de l’experiència adquirida; adaptació de capacitats i habilitats a la demanda; ampliació de la oferta i marc comú en currículums...
Coincidint amb la votació d’una ponència al Parlament Europeu per potenciar la mobilitat en l’àmbit de la formació professional la setmana passada, Maragall, junt amb d’altres eurodiputats catalans i bascs, va presentar una esmena que demanava que la informació del programa Erasmus + es publiqués també en les llengües vehiculars de cada comunitat. Això inclouria el català i el basc. L’esmena no va ser admesa amb el vot negatiu de socialistes i populars europeus. Maragall se’n ha lamentat “l’esmena per la documentació de l’Erasmus + també en català hauria de ser natural. El seu esperit era millorar-ne la difusió".
